dijous, 13 d’octubre del 2011

L'espiga de blat

Llegenda

Vet aquí que abans que s'inventés l'ordinador i el televisor, en un poblet molt llunyà dels Alps hi havia un senyor que tenia uns camps. Un dia hi va haver una forta tempesta que li va destruir les terres.

Va agafar una espiga de blat, que era l'única cosa que li va quedar del seu camp, i va anar passant per diferents pobles d'Espanya i de França preguntant si sabien què era allò; però a tot arreu li deien que era una espiga de blat.

Un dia va agafar un vaixell fins al pol Nord. Un cop allà van acompanyar al senyor a un poblet d'esquimals i allà va tornar a preguntar què era l'espiga i no li van saber dir, i el senyor va dir:
-Doncs aquí em quedo.
I tal dit tal fet.


Núria P.

La llegenda

Llengua catalana. Expressió escrita. 
La llegenda

Fa més o menys cinquanta anys, hi havia una dona que vivia al bosc, però un dia hi va hver una gran ventada i se li va emportar la casa el vent. Com que ja estava farta de tantes ventades, va decidir agafar una pinya del bosc, i va decidir anar pel món.

Va passar per Itàlia, allà va decidir preguntar què era allò i li van dir que era una pinya. Caminant, caminant, va arribar a Egipte i allà, junt amb les piràmides, va preguntar a la gent si sabien què era allò i li van dir qe era una pilota, i li va fer tanta il·lusió que es va quedar a viure al desert.

Txell B.

El dofí badaloní

Llengua catalana. Expressió escrita. 
La llegenda

EL DOFÍ BADALONÍ

Vet aquí en el Mediterrà vivia un dofí molt especial, com que el seu lloc de vivenda era Badalona sempre saludava el patins de vela que rondaven per allí, un dia assolellat va passar un vaixell anomenat TETE i s’hi va quedar 3 dies, com que es va fer tant i tant amic d’ell li va revelar el seu secret: que podia parlar.

El va ajudar a guanyar moltes regates perquè com he dit abans era tant i tant especial que es convertia en moltes coses, hi en una regata importantíssima la mundial, es va convertir en motor i es va posar molt amagat perquè no el veiessin perquè sinó era penalització, cada dia li donaven menjar esmorzar, dinar i sopar perquè no es canses, un dia va aparèixer una sirena científica i es van mutar per error tenien el mateix cos així que van navegar junts, un dia d’aquells, com que eren horrible d’aspecte un dia fins hi tot van navegar tota l’estona embolcallats ple d’algues verdes i llefiscoses quan van acabar la regata va sortir el dofí-sirena i la gent se’n reia fins que el dia 30 de setembre de 1789, quan va començar la revolució francesa el dofí va creuar l’Estret de Gibraltar i a unes illes al mig del Pacífic a on es trobà la Moby Dick.

Cada vegada que els arponers la venien a caçar l’avisava perquè fugis però sempre quan acabà el perill tornaven a les illes anomenades Coco, un dia ven assolellat s’hi acostà un vaixell blau, el dofí s’hi apropà i veié el TETE com que el patró era constructor, va construir un port enorme i com que la tecnologia d’avui en dia és tan avançada va posar un programa en els altaveus que quan deies la paraula refugi s’obria una barrera en forma de comporta i allí s’hi quedaren.

Ferran N.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Amigo Félix

Lengua Castellana.
Expresión Escrita.

 New York, diciembre

Hola amigo Félix,

Hace muchos días que no nos vemos y para mí es muy difícil pasar las noches sin ti, porque nos conocemos desde que yo era bebé. Me enfadaba con mamá cuando te lavaba porque sabía que era como si te hundieras en un mar profundo de jabón. Cuando papá me decía que ya era mayor para dormir con peluche, me escondía debajo de la manta de la cama todo el día contigo para que recapacitara y me dejara dormir contigo unos años más.

Ahora mi madre me tranquiliza diciéndome que estás en un lugar mejor pero yo sé que estas haciendo feliz a otros niños que te necesitan más que yo y quiero decirte que nunca me olvidaré de ti Félix.

 ¡Adiós!

Andrea B.